dimarts, 9 de desembre de 2014

Treballar debades? (I)




Quantes vegades heu escoltat açò?

- Anem a muntar una startup, tenim una idea de negoci i esperem que ens surta bé. Tot just estem començant.
- Que bé sona això, no? M´alegre molt.
- Sí, estem molt emocionant de veure que podem tindre una eixida per guanyar-nos la vida, cobrant pel nostre treball. De fet, havíem pensat en tu per fer la pàgina web i la imatge corporativa, bé i ja de pas les targetes, també.
- Ah, sí! Molt bé, perfecte.
- Si, lo mal és que no tenim diners i no podrem pagar-te, però podem convidar-te a unes cerveses.
- Aaah…ja.. clar.


Açò altre? 

Presentat al nostre concurs per dissenyar el nostre nou logo. El premi serà la promoció del teu nom!

I açò?  

Finalment no ens agrada el teu treball; en realitat no és allò que volíem.


Enhorabona!

Si et semblem familiars aquestes situacions, enhorabona! Formes part de la comunitat creativa: ets dissenyadora, il·lustrador, arquitecta, fotògraf i un llarg etcètera.
A més, la resta de la humanitat pensa que vius de l´aire, de les cerveses a canvi d’hores de treball, i del bonrrollisme en general.

Ja fa uns anys que aquest tema està bullint a les xarxes socials, i no és cap història nova. Els artistes sempre han tingut cert problema per demanar diners a canvi del seu treball, tal volta, per allò de per amor a l´art. No obstant això, aquesta problemàtica es dóna, principalment, per no saber desfer-nos de les nostres inseguretats com a creatius, que ens fan vacil·lar a l´hora de posicionar-se front l´encàrrec, i demanar una retribució per ell.

En els últims temps han sortit plataformes web i xarxes socials destinades al sector creatiu, on poder vendre el teu treball. En principi hauria de ser una ferramenta per ampliar les possibilitats de trobar clients, però molt sovint, acaben sent espais on es perpetua una relació d´explotació laboral que moltes vegades és realment humiliant.
Quan hi ha gent que és capaç de fer imatges corporatives, dissenyar webs, logos, vídeos de presentació, etc. Per deu euros o un euro! Vol dir que hem perdut el rumb.


Image and video hosting by TinyPic

Trabajar gratis es un lujo que no me puedopermitir és una pàgina de Facebook que
denuncia aquest tipus de convocatòries.

Altres exemples recents i propers el trobem a la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Ontinyent, que organitzà el concurs del logotip "Ontinyent contra el foc" amb la finalitat de promoure el voluntariat per a la vigilància forestal. No obstant, sembla que també volien promoure el treball precari perquè el premi eren 100 euros.


Aquest va ser el resultat del concurs. 

Però podria ser molt pitjor perquè a Nyova ens demanen 75€ per participar a un concurs.
No obstant això, no tot es dolent, hi han exemples de concursos respectuosos a totes les fases del concurs, que no abusen de les il·lusions i la creativitat dels artistes.

En les properes entregues d´ aquest article d´oponió, inclòs al primer número de Guirigall Fanzine, podreu llegir informació ampliada que va quedar fora de la publicació.

Per a reflexionar fins a la pròxima entrega ampliada de l´article: Heu pensat lo pertorbant que és això de treballar debades...?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comboi Gràfic no es responsabilitza de l´opinió de cap usuari que escriga als comentaris.