dimarts, 13 de maig de 2014

Entrevista amb la Il.lustradora infantil Empar Bou.


Arran de la 49 edició de la fira del llibre de València aconseguirem contactar en la il·lustradora Empar Bou i acomboiar-la per fer-li una entrevista escrita.
Empar Bou ens parla, entre altres coses, del seu últim treball
Pataxula en el tresor del monstre, de Marcel el marcià, la seua dualitat com Arquitecta tècnica i Il.lustradora i molt més.  Esperem que us agrade. 

Portada El pirata pataxula en el tresor del mostre

 
Pataxula en el tresor del monstre. Com sorgeix la idea?
Com ha sigut el procés?

La idea sorgeix arran la celebració dels 40 anys de l'escola Comarcal, aquest personatge és utilitzat a l'escola des de fa ja quasi quaranta anys per encoratjar i il·lusionar als més menuts (també als més grans) en les acampades.

Era un pirata que mai ningú l'havia vist i que s'anava deixant els tresors allà on els xiquets i xiquetes anaven d'acampada.

Doncs com que la comarcal l'any passat complia quaranta anys, Imma Primo la directora proposa a Bertomeu que fera alguna cosa relacionada amb el Pirata Pataxula, i com que ja havíem fet aquest format de llibre-disc amb Marcel el marcià vam decidir fer aquest llibre, ens quedava tan sols acomboiar a Núria Sendra (Ed. Del Bullent) que acceptà encantada.

El viatge de Marcel el marcià 2010(companyia de teatre Marcel el marcià – concert teatralitzat) Que és primer?

Naix tot al mateix temps, és un projecte conjunt.

Marcel el marcià a la Mediterrània 2012 amb Carles Llinares i Bertomeu.

Com surt aquesta publicació? 

És la continuació natural del primer llibre de Marcel, de fet ja estem preparant la segona edició del “Viatge de Marcel el marcià” i un tercer llibre per a l'any que ve.

Colors utilitzats? 

El primer llibre del Marcel “El viatge de Marcel el marcià” anava dirigit a xiquets d'infantil, aleshores vam decidir quasi tot al voltant d'aquesta premissa, colors vius, senzills i plans, format xicotet (que es pogués agafar fàcilment), i amb un material dur.
Després ens vam adonar que era un llibre-disc que els agradava als d'infantil, primaria i fins i tot als adults.
El segon llibre, arran del que es va percebre en el primer, li vam canviar el format, i vam fer un àlbum de tapes dures i fulles amb un gramatge estàndard.

Extraterrestre roig? 

I perquè no, científicament no està provat que siguin verds (ja ja ja)

La publicació és il·lustrada i dissenyada per tu?

Sí, la publicació està il·lustrada, dissenyada i maquetada per mi, encara que al final la gent d'Edicions 96 sempre li peguen una miradeta.


Com és el procés de treball en general, des que surt la idea fins que es materialitza, quins són els passos que dones? Esbosses a mà, utilitzes l´ordinador, escaneges? Quins programes utilitzes per donar color o il·lustrar? 

A mi sobretot m'agrada el llapis, m'agrada esbossar i tindre des de un principi el dibuix decidit, després depenent del dibuix ja vaig fent, escanege i acolore a l'ordinador; i açò si que no està decidit tan sols sé per on vull anar...

Quins registres preferisses, línies més fines, grosses, més importància del color, la taca?

Línies fines.

Entre els teus treballs també trobem les il.lustracions a dues tintes de ‘7 d´Estelles’ cançons de Bertomeu a partir de poemes de Vicent Andrés Estellés el 2013.

Entenc que el llibre té il.lustracions dins o assoles la portada?

Si és així com va ser il.lustrar els poemes d´Estellés?

Respecte al treball del 7 d'Estellés, jo vaig dissenyar la portada i l'interior així com la maquetació; les il·lustracions interiors estan il·lustrades per Marc Bou, les quals han donat peu a una exposició itinerant que s'anomena “Versos en blanc i negre”.

7 d´Estellés

Has il.lustrat sempre histories d´altres? No et planteges crear un personatge de zero?

La forma de treballar que he tingut amb Bertomeu i Carles Llinares en els dos llibres de Marcel “El viatge de Marcel el marcià” i “Marcel el marcià a la mediterrània” ha sigut molt lliure, ells volien un nou mon, vaig escoltar les cançons, em vaig basar en el que vaig escoltar i la proposta que lis vaig plantejar els encantà.

Al “Pirata Pataxula en el tresor del monstre” va ser semblant al llibre del Marcel excepte en una coseta, ja que vaig proposar a l'escola, per a que s'involucrés en el disseny, que cada classe d'infantil (hi han 7) em donarem algunes premisses per a crear la tripulació del Pataxula, partint de que volíem una tripulació molt heterogènia, ells van escollir el nom de cadascú i el cognom és el nom de les classes, està clar que hi havien coses que eren impossibles, com per exemple que Tabaleta tingués cinc cames i peus, tres braços...però clar l'estaven inventant la classe de dos anys.

Quines diferencies trobes entre treballar assoles i il·lustrar per a altres?

M'agraden molt les dues coses, però pense que treballar per a altres estàs un poc més acotada, que de vegades ho fa més emocionant...

Quins referents has tingut des del principi en la il.lustració ? quins còmics, llibres, novel·la gràfica o quines influències plàstiques tens?

He llegit mooooolts còmics, de tot tipus, des de la col·lecció del “Capitán Trueno” fins “V de vendetta” o moltíssimes col·leccions de superherois (influencia total del meu germà), i conforme anava llegint anava enamorant-me d'uns o d'altres...il·lustradors, com per exemple Alan Davis.
També em va impressionar molt conèixer l'obra de Manolo Boix, o el conte de Rebeca Dautremer “Enamorats”... i un muntó més ...

Els principis d´Empar Bou com il.lustradora? Perquè tu estudiares Arquitectura Tècnica? Com és eixe gir, eixa dualitat?

Jo he estudiat Arquitectura tècnica i treballe d'Arquitecta tècnica compaginat amb el treball d'Il·lustradora, de fet vaig fer Arquitectura perquè no m'acabava de fer l'opció de Belles arts, sobretot perquè jo pensava que estava molt encarada a la pintura i escultura en lletres grans i supose que als divuit anys no saps ben bé que vols ni que et poden oferir certs estudis... però jo el que pense és que la vida és molt llarga per a fer sempre el mateix, m'agrada molt la possibilitat de tindre una part tècnica, organitzativa on la creativitat és aplicada i més acotada, (això ho fa tot un repte) i alhora una part imaginativa on la creativitat és més lliure (que també ho és).

Els entens com a mons diferents o influencien un en l´altre? La part de AT en la teua forma 
d´il.lustrar i el fet dil.lustrar en la part de AT.

Els veig molt influenciats l'un per l'altre, a més en Arquitectura tècnica, tens un any de geometria descriptiva (molt dur) i dos anys de dibuix (també durs), es clar que està més encarat al dibuix i representació d'habitatges, però al final tot és dibuix, proporció i diferents formes de materialitzar les idees.
 
Quins projectes tens pensats per al futur més pròxim, com il.lustradora?

Ara mateix ja estic en un altre llibre que serà xulísssssim, m'encisa.
Una vegada s'entra en la roda no es pot parar, el cervell va sense voler, i a més com ja he dit abans el tercer llibre-disc-viatge de Marcel el marcià.

Com veus el món de la il.lustració en Valencià per un costat i en València per l´altre?

Jo sóc de les que creu que en València, la cultura sols existeix en valencià, hi ha molt poc en castellà, i el que hi ha si funciona acaba anant-se'n fora.

Per què el gènere de la il·lustració infantil i juvenil. Per què és important la literatura infantil i juvenil?

M'agrada veure les coses des de una part positiva i feliç, i pareix ser que quan som adults les coses han de ser serioses, amb moooolta investigació i amb mooolta concentració...per això preferisc la il·lustració infantil la fem menys complicada, encara que si ho és.
A més la literatura infantil és la que ens ajuda a formar els nous adults i depenent del que es rep...
Per això quan faig il·lustracions en fixe molt que estan projectant, és molt important.

Consell per als nous il.lustradors?

Endavant!!!, no sols cal ser il·lustrador a més cal ser emprenedor.

Per finalitzar, quin llibre estàs llegint ara o llegiràs arrel d´aquesta fira del llibre?

“La voz dormida” de Dulce Chacon, dedicada com diu l'autora “A aquells que es van veure obligats ha guardar silenci” i a hores d'ara pareix que ho han de seguir fent.



Des de Comboi Gràfic volem donar les gràcies a Empar Bou per prestar-se a fer l´entrevista.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Comboi Gràfic no es responsabilitza de l´opinió de cap usuari que escriga als comentaris.